L’economia de regal és la més antiga i més practicada en la història humana. No tan sols precedeix als diners, a la propietat privada, a l’esclavitud i a altres pràctiques econòmiques dissenyades per afavorir l’acumulació i l’explotació, sinó que també segueix existint a les ombres del capitalisme, ja que la lògica del mercat —de competir, d’explotar, de dominar—
no ho acapara tot.
El funcionament de l’economia de regal és molt senzill: tot el que no necessites, ho regales a altres persones. Pot variar des d’una pràctica més individualista (basada en una distinció entre necessitat individual o familiar i plusvàlua, en la qual cadascú busca primer la seva subsistència), fins a una pràctica més comunal (on sempre es comparteix tot sense fer cap distinció entre allò meu i allò teu). Omnia sunt comuna. Tot és comú. En l’economia de regal la riquesa és social. Això no significa que els recursos pertanyen a la col·lectivitat (o encara pitjor, al seu gestor, l’Estat), sinó que la riquesa no té forma a través de recursos ni de valor. No és quantitativa i, per tant, no és alienable. La riquesa es troba, aleshores, a les relacions socials: regales el que tens per nodrir les teves relacions, tant amb familiars com amb amistats i veïnat. Les coses no serveixen per a acumular més coses, o més valor abstracte, sinó per a alimentar la vida.
Així doncs, els regals enforteixen a les relacions entre la gent. Com més regales, més reps. Els regals serveixen de símbol de vincles entre la gent i també constitueixen una altra dimensió d’interconnectivitat social. Som veïnes/amigues/companyes no tan sols perquè ens saludem i compartim espai, sinó perquè ens alimentem mútuament.
Per tant, els valors vinculats amb l’economia de regal són la reciprocitat, la solidaritat, el suport mutu i la comunitat. És qualitativa enfront de la quantitativa, perquè afavoreix les relacions entre les persones en comptes del valor abstracte que usualment se li dóna en les ideologies capitalistes. També tendeix a afavorir cosmovisions i formes de vida més ecològiques. Amb la no existència de la propietat es treu una de les principals motivacions per entendre la terra com un recurs per explotar. Fomenta una pràctica a través de la qual tot és un regal, així entenem que vivim gràcies als regals de la naturalesa i dels altres éssers; per tant, és més probable que busquem l’equilibri i la reciprocitat en comptes de la dominació i l’acumulació.
Subvertir el capitalisme
Poques vegades es fa una aposta màxima per l’economia de regal com una pràctica de relacions socials capaç de suplantar el capitalisme. Els amos, buròcrates, polítics i inversors que controlen el sistema educatiu i els mitjans de comunicació ens han entrenat per a pensar que l’economia de regal és poc pràctica per a tota una societat, que és massa «primitiva». Si realment fos així, no constituiria cap amenaça pel sistema capitalista i no haurien invertit tants esforços a intentar fer desaparèixer les societats que practicaven l’economia de regal tradicionalment i els moviments que intenten recuperar-la avui dia. No haurien intentat arrasar la mera memòria de tal economia.
El verídic problema de l’economia de regal és el fet que subverteix les relacions capitalistes. En una comunitat basada en el regal no caben les relacions de dependència, misèria i explotació imprescindibles pel capitalisme. És una altra pràctica, una altra relació i una altra cosmovisió. No permet l’alienació, perquè cada persona pot decidir la quantitat del fruit de la seva feina a quedar-se i la quantitat a regalar. No permet l’acumulació, perquè els béns no tenen un valor abstracte; o es comparteixen i es consumeixen o s’espatllen. I no permet l’endeutament, perquè el regal és per definició gratuït; com a molt pot anar lligat amb una expectativa de què la generositat sigui mútua. En el pitjor cas, una persona que no és recíproca es guanya la reputació social a la d’una rància, però això no comporta cap dependència ni vulneració de la seva autonomia i llibertat, com fan els deutes dins del sistema capitalista.
També n’hi ha límits a aquesta economia. En una societat massificada és difícil —per no dir impossible— fomentar una relació de reciprocitat amb les altres persones. Si estem tots i totes alienades, si no compartim res (a part de la condició d’estar alienades), si no conformem comunitats sinó zones residencials, no n’hi ha cap garantia que les persones desconegudes al nostre voltant reciprocaran els regals que donem. Terminarem amb no res. Al final és el mercat, és a dir, són els diners els que nodreixen les persones dins del capitalisme i no les relacions horitzontals, així que la gent no ha de cuidar tals relacions.
Unir idea i pràctica
Tot això senyala que l’economia de regal necessita la confiança per funcionar. S’ha de basar en relacions personals, la qual cosa ens sembla perfecta. No volem vendre cap solució falsa ni buscarem sortir de l’alienació amb mitjans alienats. Una solució real necessita arrels profundes i crear-la s’esdevindrà a través d’un procés lent. Volem construir aquella confiança perquè la solidaritat no sigui el fruit merament d’una afinitat abstracta o l’elecció personal de participar en una lluita, sinó també el resultat de compartir la subsistència i els altres processos vitals. Volem enllaçar-nos no només per idees sinó també per pràctiques, fins que la distinció alienada entre idea i pràctica, la separació democràtica entre pensament i acció, deixi de tenir sentit.
Insistim en què la majoria dels processos vitals sí que els podem gestionar a petita escala, al nivell d’una o diverses comunitats on la confiança i la reciprocitat poden aflorar, i que per les necessitats vitals que no s’abasten a la comunitat funcionen les xarxes, associacions i confederacions descentralitzades, tal com ha funcionat en tantes societats no estatals al llarg de la història.
Ja existeixen molts projectes que busquen realitzar un canvi dins del sistema capitalista, o pretenen donar suport a les lluites amb les eines del mateix (diners, crèdit, venda de mercaderia). Volem apostar per unes pràctiques totalment contradictòries i subversives al capitalisme, que fomenten a una cosmovisió i una relació comunals. Apostem per l’economia de regal.
