Ramaderes de Catalunya: som un grup que serveix per donar-nos visibilitat i difondre la nostra feina i la nostra passió, però també un grup de suport mutu.
Un espai no mixte que ens fa sentir còmodes i segures, un grup de whatsap que des de fa un parell d’anys cada dia bull d’activitat, compartint dubtes de maneig del bestiar, avenços a les granjes, alegries, bones notíces, fotos del dia a dia, i resolent problemes quan sorgeixen; i en la nostra feina de problemes ens en surten molts! que si “el xai ve del revés, noies, què faig!?” ” una vaca no manté l’equilibri, què deu ser?” “els cabrits m’agafen diarrees, com ho soluciono?” “em volen pagar a X el kg, creieu que és bon preu?” “busco un bon mascle per posar al ramat, sabeu d’algú que en tingui?” i així mil exemples més.
Però al llarg dels dies ens hem adonat que hi ha unes pors i uns problemes molt recorrents als quals ningú hi pot donar solució: els problemes relacionats amb l’administració i amb el súper laberint burocràtic que hem de superar per fer la nostra feina. Cada setmana sorgeix algun dubte, alguna reclamació, algun tràmit que ens fa gastar energies, hores i diners que voldríem dedicar a la granja. Hem constatat que un percentatge gens menyspreable de les nostres jornades se’n va a resoldre tràmits. Que moltes de nosaltres hem de pagar una gestoria i tot i així anem sobrecarregades.
DOC EN PDF: Hi havia una vegada
En cap cas creiem que no hi hagi d’haver controls; al cap i a la fi, estem produïnt aliments, tractant amb animals i interaccionant amb el medi ambient. Però veiem que molts cops la paperassa no segueix camins llògics, que a cada pas calen firmes de tècnics que ens costen diners, que ni els propis treballadors de l’administració tenen clar quins són els passos a seguir per legalitzar una activitat, perquè n’hi ha tants!!!
I ens bull la sang, perquè estem segures que es podrien fer les coses molt millor. Perquè entenem que les petites explotacions en extensiu no poden tenir les mateixes condicions que les grans granges intensives, perquè la nostra manera d’interaccionar amb el medi i l’entorn és molt diferent, i també els marges econòmics amb els que ens movem són molt més baixos. Ens bull la sang perquè ens veiem indefenses davant l’administració, perquè sovint no la veiem com amiga, sinó com a alguna cosa a tenir-li por. Sí, por de les multes, dels terminis, de les inspeccions…
Perquè us feu una idea, hem elaborat un esquema de tots els tràmits i permisos i legalitzacions i impostos que hem de passar per legalitzar una petita explotació que vol fer venta directa. Si no enteneu res, no us preocupeu, nosaltres tampoc. I ells segurament tampoc, perquè ningú veu el quadre sencer, cada departament veu la seva part. I quan les juntes totes surt aquest monstre, i et preguntes “com hem arribat fins aquí?” o més ben dit “Com hem permès que s’arribés a aquest punt?” o encara millor “qui ha permès que s’arribi aquí?” i per posar la cirereta “qui i quanta gent es beneficia de tot aquesta bola de neu?”
Amb aquest primer esquema pretenem cridar l’atenció, però no ens volem limitar a la queixa. Anirem traient més dades, i anirà acompanyat de propostes de canvis, perquè qui millor que les que ho patim per saber com es podria millorar? Les i els ramaders tenim la fama que sempre ens queixem, i que només volem més subvencions. Doncs bé, nosaltres no demanarem res d’això. Només volem que s’apliqui el sentit comú, i volem tenir temps per fer la nostra feina ben feta.
