Les darreres mobilitzacions, tractorades i talls de carretera han posat sobre la taula el conflicte agrari i l’opinió pública s’ha apropat d’alguna manera als problemes de la pagesia. Aquestes van ser liderades originalment, sobretot a Europa i a Espanya per sectors feixistes a qui hem d’agrair que ens hagin posat un mirall per adonar-nos de com poc i malament està organitzada la petita pagesia que a Catalunya qüestiona radicalment el sistema polític, econòmic i administratiu, reclama una transformació de fons de model agrari i ambiental i aposta per un territori ric en comptes de més rics al territori. No podem amagar que la història dels Països Catalans està farcida d’insurreccions, aixecaments i guerrilles dels pagesos (remença, segadors, trabucaires, rabassaires…) en contra dels feudals i burgesos de les viles.
La viabilitat de l’agricultura passa per l’accés a la terra i l’aigua per tothom partint de la idea radical que la terra i l’aigua no poden ser possessió absoluta de ningú: només la comunitat pot administrar-la per una distribució eficient dels recursos naturals. La terra no és una màquina de fer inesgotable sinó un ésser viu molt complex amb qui hem de «passar la vida junts» (origen de la paraula simbiosi) amb l’objectiu d’assolir una convivència mútuament beneficiosa.
Necessiten un mar de petits productors. Així, la petita escala lligada al territori és clau per tal de crear espais rics en biodiversitat i ha creat paisatges, cultures i sistemes sostenibles i fèrtils, fonament per a una supervivència en condicions. L’agricultura humil sense grans productors i cultius familiars, col·lectius i veïnals hauria de ser un objectiu estratègic com a societat.
Necessitem organitzar i consolidar una xarxa sostenible amb tothom que tingui interès per autoabastir-se i cuidar un tros de terra, o simplement recolzar a qui ho fa per exemple consumint els seus productes, i d’aquesta manera desbordar l’administració i els seus límits i condicionaments. Necessitem visibilitzar la petita pagesia, les seves necessitats i el seu antagonisme vers el model de capitalisme alimentari i de control de l’administració. Volem organitzar-nos i establir aliances amb els sectors socials que volen un canvi profund i amb qui lluita per defensar el territori i pel dret a l’alimentació digna i de qualitat per tothom.
Si fas un favor, mai ho recordis.
Si el reps, mai ho oblidis.
