Parlar de la matança del porc avui en dia és parlar de sobirania alimentària i molt més. Volem començar aquesta història parlant del respecte total cap a la natura i els animals sabent que hi ha gent que no entén que es reivindiquin les matances del porc, així com no s’entén que hi hagi gent que mengi carn que no sap d’on ve ni vol saber com s’ha pujat l’animal teledirigit per la indústria càrnia. El respecte cap a la vida i la mort, en una relació íntima, aclareix que encara que sempre hi ha hagut abusos de poder entre els humans i la natura nosaltres volem trobar un nou equilibri a partir de la responsabilitat i això no és fàcil en una societat on impera el tabú de la mort o la por d’afrontar l’hivern personal.
Arribem a la casa molt d’hora, abans que surti el sol. Unes calderes amb aigua bullent i una colla animada amb cafè i aiguardent retroben cares conegudes.
Després d’agafar l’animal i penjar-lo, el matancer o matancera (gairebé sempre és qui viu a la casa i ha alimentat l’animal) clava el ganivet en el punt on l’animal no pateixi i tingui una mort ràpida i com menys dolorosa possible.
Comencem a cremar el pèl de l’animal i a fregar-lo amb pedres poroses amb aigua calenta; després el desxullem (tallar a trossos) i fiquem parts a la caldera que aniran a parar als embotits. Després de fer la clenxa (obrir) l’animal, traiem carcanada i lloms, acabant amb tot el budellam per fer la mocada.
En aquest punt esmorzem una bona xocolata desfeta amb coques casolanes i un grup procedeix a tallar i separar carn del greix i l’altre a rentar i preparar els budells de l’animal per l’embotit (fer la mocada).
Després es fan els mondongos o les barreges per embotir que reposaran o confitaran mentre dinem. Tot seguit començarem a fer les botifarres que han de quedar ben lligades i punxades abans d’entrar a la caldera: blanca, negra, botifarrons de ceba, sobrassades, xolís, etc. i les peces grosses que ens menjarem fent les feines d’estiu: el panxot o ventre, el bisbot o la bufeta.
També hi ha qui recupera embotits com el vistaire o la botifarra del traïdor en un univers de diversitat segons el lloc i els costums concrets de cada lloc.
Si escollim el respecte i l’agraïment cap als animals i la natura ens podem plantejar recuperar, com a opció viable i de desobediència, unes diades com les matances del porc. La col·laboració de petits i grans fan que una diada així tingui més sentit que mai en un present que volem canviar: és un coneixement ancestral que volem que sigui viu en els nostres hiverns. Som-hi!
