Vins naturals: l’experiència de fer vi en comú

Recuperem sabers i pràctiques ancestrals, seguim la cosmovisió pagesa dels nostres avantpassats. Procurem la mínima intervenció en els cultius i treballem amb els cicles naturals i el calendari lunar. Cuidem, espigolem i recuperem vinyes preferiblement amb varietats autòctones de cep però també d’altres adaptades al territori.

Apostem per un procés de producció col·lectiu basat en el suport mutu mitjançant treball comunitari i tornalloms des de podar i esporgar així com veremar, trepitjar, fermentar al cub, transmutar a les bótes, embotellar, fins a arribar al moment d’obrir l’ampolla i degustar el vi. El procés d’elaboració no compta amb registre sanitari i és distribuït de manera cooperativa per canals propers principalment entre la gent que coneix el que fem.

Rebutgem la incorporació sistemàtica de fungicides, insecticides o altres tipus de tòxics ni químics a la terra o al vi. El vi natural no té sulfits: abans, durant i després del procés de fermentació no s’incorpora cap tipus d’anhídrid sulfurós (SO2) ni derivats —sense perjudici per la nostra flora intestinal o altres efectes sobre el nostre organisme com la ressaca o el maldecap—.

Cada vi deixa de ser una mercaderia convencional perquè està viu i cada ampolla és irrepetible amb comportaments davant de canvis atmosfèrics, geogràfics i d’altitud encara per explorar. A més de vins blancs, rosats i negres, elaborem també altres derivats del vi com el vi ranci (principalment per cuinar), vinagre, mistela (most amb alcohol), arrop (melassa), etc.

Cremaren les bótes

Nosaltres apostem per la sobirania alimentària, l’accés a la terra i la producció des de les nostres cases, amb mitjans dimensionats a l’abastiment comunitari, recuperant infraestructures antigues —ara folkloritzades i obsoletes— i col·lectivitzant nous mitjans.

Podem estar en un final de cicle iniciat amb la destrucció del contrapoder de rabassaires davant de propietaris i que desenvoluparen una cultura de resistència i valoració de la vinya vella per evitar ser convertits en parcers o en simples jornalers desnonats.

L’anomenada “revolució verda” occidental comporta que les màquines ocupin el lloc de les persones i cada vegada es requereixin menys mans per treballar al camp.

La pagesia crea cooperatives per elaborar el seu vi i acabarà cremant les bótes i els cups de les masies i perdent el coneixement ancestral: a partir d’ara esdevindran mers “productors de quilos” eixugant la fertilitat de les vinyes amb matèries i pesticides. El vi serà un producte de laboratori on la química i els additius seran el pa de cada dia a la taula on només hi menjaran grans marques i multinacionals.