Les «males herbes» —també anomenades adventícies— ni són tan dolentes ni són tan lletges. De fet, que hi hagi una mica d’herba als marges i en alguns racons del tros no ha de crear cap mena d’alarma social.
Tots sabem que vivim encara en una societat del quedar bé i el què diran, però això s’ha d’anar canviant. Deixar una mica d’herba premeditadament no ha de ser sinònim de deixat i, en canvi, el que sí que hauria de generar alarma social per perjudicial i lleig de veure són les conseqüències d’un herbicida perniciós com és el glifosat.
Per acabar de convèncer els dubtosos us informem que les primeres proves que es van fer amb aquest producte varen ser a la II Guerra Mundial: era l’anomenat «agente naranja» que va cremar milers d’hectàrees de la selva del Vietnam per fer sortir els autòctons dels seus caus.
A més a més, ens diuen que és un producte que es degrada en entre vint i trenta dies, fet que és fals perquè el que fa és deslocalitzar-se del lloc on s’ha herbicidat, anant a parar a les fondalades de les valls, séquies, desguassos d’aigua on es troben en grans concentracions.
Finalment arriba a aigües subterrànies, és a dir, contaminen els nostres aqüífers. La degradació real és d’entre deu i dotze anys. Els efectes secundaris no són només en l’àmbit mediambiental sinó també de salut pública, tantes vegades repetides per diferents estudis.
Davant la problemàtica de fumigar amb l’herbicida glifosat en diferents espais públics (places, parcs infantils, vorals de carreteres…) per eliminar les mal anomenades «males herbes» cal donar una alternativa viable als efectes secundaris d’aquesta mala praxi.
Podem copiar el que s’està duent a terme en diferents pobles del Principat i ciutats europees: fer una roturació mecànica, sigui amb desbrossadora o amb un roturador acoplat al tractor tenint en compte els dies concrets que el calendari lunar marca per controlar el creixement de les herbes adventícies. D’aquesta manera es retarda el seu creixement i s’esplaia el temps entre cada intervenció.
____________________________
En els marges de separació de finques s’hi proliferen una bona varietat de flora i fauna ruderals, és a dir, flors i plantes adventícies, fins i tot les comestibles com ara els fonolls, llacsons, alls porros, roselles… Aquestes atrauen insectes beneficiosos tals com aranyes, pregadéus, sargantanes… Beneficiosos perquè s’alimenten d’insectes que poden ser perjudicials per a la vinya, un exemple n’és el corc del raïm. Quan aquests insectes no hi són es trenca la cadena tròfica circular que crearia un ecosistema equilibrat, on s’evitaria ensulfatar amb productes insecticides. La mala praxi impera i les cases de productes fitosanitaris tenen totes les suposades «solucions» per, justament, tapar el forat i cronificar el problema a llarg termini.
