Està clar que el pagès modela el paisatge igual que ho fa una vaca resseguint l’herba, el Gaig plantant aglans o una erupció volcànica canviant materials de lloc. ¿Però la vaca ressegueix l’herba per mantenir aquell paisatge? ¿El Gaig planta aglans perquè vol un bosc? Jo penso que sí encara que no sigui l’únic objectiu.
Una qüestió interessant seria saber per què ho fa el volcà…
Però, i el pagès? És conscient dels seus actes? Té alguna intenció paisatgística quan llaura? O simplement és un efecte acte-conseqüència?
Personalment vull pensar que és això últim, de lo contrari no entendria que a tots els pagesos els agradés el mateix tipus de paisatge. Aquell que més s’assembla al desert, on el terra queda nu… mort… trist i sec… exposat i cremat… glaçat… i tornat a cremar… compactat per la pluja… compactat per la sequera… on el vent ens pren la pols… —el més bo—, on la pluja ens pren el tros… el tros!!! on la pluja corre i no entra… corre i se’n va…
Sí, paisatge al cap d’avall, doncs el diccionari defineix com a paisatge agrícola, el paisatge rural modificat per l’agricultura.
Però aquesta modificació pot anar en un sentit o altre. Llavors, quan les accions es realitzen amb una clara intenció paisatgística a banda de l’agronòmica, és quan podria néixer aquest nou concepte:
el paigesatje
Paisatge modificat intencionadament pel pagès amb l’objectiu d’augmentar la biodiversitat, l’escala cromàtica i la càrrega energètica de l’organisme camp.
Això només ho podrem aconseguir reduint o eliminant les llaurades i procedint a segar. Però tot i segar, per crear un bon paigesatje s’han de deixat franges sense segar, exemplars sense tallar i respectar associacions espontànies entre plantes. És important també, gaudir de fer-ho, com qui endreça el seu jardí. Només així aconseguirem una bona harmonia de tot el que per allà i volti.
Al cap d’avall només som energia en constant moviment.
Tomas LLop
