Abans ens dèiem Ramaderia Ecològica però el sistema, veient que hi havia diners a guanyar, ha desembarcat en el sector i com no podia ser altrament ha desvirtuat, modificat i falsejat el concepte. Així, ha imposat una ramaderia industrial però donant aliments «ecològics» (solament un tant per cent) i cobrint una mica les aparences pel que fa a la comoditat dels animals.
Per a nosaltres, ecologia equivalia a reprendre la tradició ancestral de pasturatge natural de les nostres contrades i el seu maneig sorgit des de temps immemorials basat en els cicles naturals. Això ens diferencia de qui engreixa els vedells, porcs, xais, etc. tant siguin industrials com ecològics. El nostre bestiar s’alimenta exclusivament de la pastura i la llet de les mares en cas de xurmes; en el cas de la carn de bou, que comercialitzem en venda directa (sense intermediaris), també s’alimenta de pastura i fenc o civada embalada. Tenim necessitat de puntualitzar tot això a causa d’una necessitat per part nostra de presa de posició i de valorització de la situació actual per l’increment d’atacs que estem patint darrerament per part del poder, del sistema.
Quan parlem de ramaderia ancestral també estem parlant de la cultura, coneixements, artesania, filosofia, espiritualitat i formes de vida relacionada directament amb aquest món rural que avui en dia està tendint a desaparèixer ràpidament davant de l’avenç de la cultura urbana i industrial.
Són dos mons antagònics, sobretot el rural autosuficient, pagà i arrelat a la terra i els seus cicles.
El nostre col·lectiu ha mantingut moltes relacions amb persones, éssers humans, col·lectius i situacions. Hem estat lluitant en diferents fronts els quals des de la visió de la nostra cultura ancestral Keltoi-primenc estaven i estan interrelacionats però a causa de la colonització de la vida quotidiana per part del capital, ens hem relacionat amb companys amb qui ens unia solament afinitats parcials.
Volem organitzar-nos
Avui en dia ens veiem en la necessitat de reprendre contactes, així com antics projectes per poder fer un salt qualitatiu i així estar a l’altura de la situació. Volem organitzar-nos sense pretendre crear cap organització perquè entenem que totes acaben burocratitzant-se i, per tant, anquilosant-se i deixant de ser útils als objectius pels quals es varen crear.
Volem continuar practicant el fet de saber-nos organitzar, per portar projectes a terme; volem continuar amb les xerrades temàtiques sobre la cultura ancestral, el coneixement i l’espiritualitat animista; volem continuar practicant el camí del guerrer, els esports rurals i els esports de muntanya, la vida sana amb el menjar no contaminat, la prevenció de la salut, les medicines alternatives, les cures naturals i ancestrals, la cura del cos a través de les gimnàstiques, arts marcials, iogues, etc. El foment de les energies netes, la recuperació de les masies i els petits poblats a través de l’associació de masies que tenim, i de les festes i trobades als solsticis, continuar i potenciar la cria de bestiar, plantes i llavors autòctones. Continuar fomentant els tallers per aprendre i recuperar coneixements, oficis, artesanies casolanes. Fomentar el fet de saber desenvolupar-se en el medi en harmonia i no com a depredadors.
La casa per la teulada
Però per tot això és important no començar la casa per la teulada. És a dir, la base i el fonament per poder reviure el fet ancestral i que al mateix temps es converteix en el fet nou és el treball personal.
Conceptes com hipocresia, falsedat, mentides, enganys, robatoris, traïcions, falta de solidaritat, egoisme exacerbat o alienació sectària són atributs de l’actual societat que nosaltres rebutgem i que no volem que existeixin entre nosaltres ni entre les nostres filles i fills. Vivim en una societat que fa aigües per tots els costats i on el seu únic valor és la mercaderia de tot i l’aburgesament covard i estúpid que ens està portant a la destrucció total.
Per aturar això cal reaccionar i anar més enllà de la nostra pròpia misèria i oblidar qualsevol mena de possibilisme de creure que algun tipus de les organitzacions o partits actuals poden ser útils. Podem conèixer gent i companys els quals puguin arribar, però per crear una societat de tribus, cal renunciar a la burocràcia, al servilisme dels «caps polítics» i cal començar per un mateix en el camí de l’autoreactivació. Treballar-te a tu mateix és posar els fonaments per poder practicar relacions lliures amb els altres éssers humans. Si sóc un esclau mentalment, mai podré reproduir altra cosa que esclavatge.
La vella societat, el sistema, no acaba de morir i encara no hem aconseguit fer néixer al nou. Sabem moltes coses i manquem d’altres; és important posar-nos a treballar per fer salts qualitatius.
Defensem com a punts d’affinitat
· El policultiu
· Les espècies i races autòctones
· Les energies alternatives a escala local
· L’autosuficiència
· L’artesania casolana
· L’artesania necessària útil que envolta el món pagès
· Les herbes remeieres per un poble sa i lliure harmonitzat amb el territori en què viu i gestiona
Aquests punts afinitaris serveixen per crear relacions de veïnatge i crear suport mutu, solidaritat, transvasament horitzontal de coneixements per compartir i augmentar els nostres nivells de capacitats per pensar/actuar.
