El saüc

El bon arbre que acompanyava sovint les cases de pagès i davant el qual és menester treure’s el barret

Continuant amb la voluntat de presentar-vos un arbre dels que conformen el calendari celta Beth- Luis-Nion on cada període està representat per un arbre, aquest any hem triat Ruis, el Saüc. Arbre que tots hauríem de conèixer i que té una història entrellaçada amb la dels nostres ancestres.

El saüc (Sumbucus Nigra) també conegut com a bon arbre a les nostres terres, és un arbre de caràcter arbustiu, de tronc curt i força ramificat. De fulla caduca, té un creixement ràpid i vigorós.

Els brots de l’any són flexibles i vigorosos i van lignificant de mica en mica. Pot arribar a viure fins a cent anys i arribar fins als sis metres d’alçada, excepcionalment més i tot. El Saüc viu des del nivell del mar fins als mil metres. Agraeix terres humides, fèrtils i ombrívoles com ara riberes dels rius o valls profundes; així i tot la seva rusticitat li permet adaptar-se a tota mena de sols com ara els calcaris, pedregosos, runes o fins i tot esquerdes.

Les seves flors, aquelles característiques ombrel·les blanques estan formades per gran quantitat de petites floretes estrellades de cinc pètals. Aquestes donen lloc a uns fruits negres que fan les delícies de gran varietat d’ocells. Val a dir que quan són verds expressen certa toxicitat, com també les llavors, raó per la qual s’han de collir ben madurs.

És important no confondre el saüc amb l’Ebul Sumbucus ebulus que tot i que se li atribueixen virtuts similars, els seus fruits poden ser causants de greus intoxicacions. L’Ebul és una planta que mai no arriba a arbust i que desprèn una ferum gens agradable.

Virtuts del saüc

El saüc és un arbre d’una vitalitat extraordinària, després de tallat o cremat es tornarà a desenvolupar en poc temps gràcies a un sistema radicular molt desenvolupat i al seu creixement explosiu. El Saüc dóna salut a terres amb excés de matèria orgànica i massa humides accelerant els processos de descomposició i bombant aigua a l’atmosfera. És per aquesta raó que una pila de compost que descansi a la seva ombra madurarà ràpidament.

Diuen també que foragita insectes, ratolins i talps, i els forats de les seves branques podades anualment serveixen de niu per a vespes predadores de pugons, erugues, cotonets i d’altres. Així mateix és un bon rebost d’aliment i medicina per a animals i persones.

FULLES

El Saüc floreix a l’abril i les flors es cullen al maig. Fresques es poden consumir bullides, val a dir però que simplement arrebossades i fregides són un entrant deliciós. Si les volem assecar ho hem de fer a l’ombra i en lloc ventilat a fi que conservin el seu color blanc crema, una mica més esgrogueït que quan són fresques. En infusió al 2% són un excel·lent sudorífic i calmant de la tos. Aquesta mateixa infusió serveix per a netejar els ulls. Glopejada desinflama les genives i fent gargarismes ajuda a combatre les angines.

Les fulles es cullen en els brots de l’any també al maig. Són també sudorífiques en infusió a l’1%.

ESCORÇA

L’escorça fóra bo arrencar-la a la tardor, en branques de dos anys. S’ha de treure la part exterior fins que ens surti la part viva i tendre d’un color verdós, aquesta se separa i s’asseca. Macerant l’escorça fresca en vi blanc, 250 grams per litre durant quinze dies va bé contra l’hidropesia, i reduint la dosi a 150 grams s’aconsegueix un efecte diürètic.

FRUITS

Els fruits es cullen a finals d’estiu, quan ja són ben madurs. Contenen sucres, àcids orgànics i vitamines A i C entre d’altres components. Es poden aixafar i extraient les llavors consumir el suc fresc o cuinat amb sucre i canyella. El conegut rob de Saüc es prepara amb una lliure d’aquest suc i dues lliures de mel coent-lo fins a aconseguir una consistència de xarop i colant-lo després.
Aquestes són algunes de les virtuts del saüc, n’hi ha més, i aquest és, en definitiva el saüc, el bon arbre que abans acompanyava sovint les cases de pagès on li tenien gran estima i davant el qual diu un refrany alemany és menester treure’s el barret.

_____

Esperem que aquestes ratlles serveixin per, a través dels arbres, recordar el lligam amb la vida, amb allò que ens envolta que és l’univers mateix i que tenim tan oblidat en un món de consum i frenesí.

TEXT ELABORAT AMB INFORMACIÓ DE:
*La magia de los árboles, Ignacio Abella, 2001
*Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. P. Font Quer, 1979.