Autora: Darnay Soazig
Fa pocs anys que quan els universitaris parlen del món rural ho associen amb la paraula “innovació”.
Després de l’època de l’èxode rural (1930-1980), de l’expansió del model agrícola industrial i del regne del tractor veiem aparèixer un nou tipus de població: urbanites amb somnis i ideals, amb ganes de tornar a tocar la terra i viure d’ella, néts que han marxat de la seva terra i que tornen després d’anys treballant en un despatx sense plaer…
Les noves tecnologies i Internet han permès a part dels treballadors triar el seu espai de vida, muntant el seu despatx a casa, amb un jardí per a la canalla. A vegades va més enllà i somien amb un canvi de vida i un projecte d’autosuficiència.
Però, com accedir a la terra?
Les grans estructures agrícoles tenen les xarxes i la capacitat financera per captar les poques terres que estan a la venda. Els particulars o joves agricultors, que no han heretat propietats o que necessiten créixer, estan obligats a llogar o a desplaçar-se lluny per trobar terrenys. Deixem-ho clar: assumir una explotació agrícola és un repte, quan es volen aplicar noves teories i nous sistemes (permacultura, agrosilvicultura, MRF, biochar …). Es necessita temps per adaptar-los a la realitat del lloc i trobar el seu equilibri. Si es vol vendre els productes, cal trobar el mercat apropiat per valorar la seva feina però no tots els agricultors són bons comercials…
En paral·lel, creix la noció de comunitat
La cooperació i la inventiva són les forces del món rural. Massa lluny per a beneficiar-se dels ajuts de l’Estat o dels serveis, o massa poca densitat de població. Els pobles han de proposar activitats per passar el temps a l’hivern, o per diferenciar-se prou per a crear una microeconomia a prop de l’autosuficiència. Destaca també la creació de comunitats al voltant d’un mateix projecte per a unir forces i terres i aconseguir la qualitat de vida amb la qual se somiava.
L’escala reduïda de la comunitat permet una participació directa i un model democràtic on tothom se sent interessat i identificat. Una aliança es crea més enllà dels interessos individuals.
Algunes associacions, reunint professionals i intel·lectuals molt involucrats, donen suport a les iniciatives amb propostes de formacions, creació de botigues i xarxes de consum. Perquè més enllà del projecte agrícola en si mateix, es tracta de desenvolupar un altre model social i sobretot de la capacitat de crear un nou sistema econòmic. Som nosaltres els actors d’aquest canvi. L’objectiu és aconseguir que la lògica s’expandeixi pels barris urbans (va començar), però que no es faci només per falta de recursos sinó per convicció personal.
